5 de febrer del 2013

Capítol cent vint: No estàs preparat per la vida

No estàs preparat per la vida. Hauràs tingut (espero, desitjo) una infància dolça, plena de contes i cançons, de jocs, de berenars davant de la tele mirant Doraemon i embrutant-te fins als colzes. Hauràs fet els deures cada dia, sense ganes, perquè t'han dit que per arribar lluny s'ha de treballar dur. Hauràs compartit joguines que algunes vegades t'han tornat trencades i no t'has enfadat, perquè t'han dit que és important perdonar. Hauràs escoltat mil històries d'amor de prínceps i princeses que acaben sempre en un final feliç i te les has cregut, perquè t'han dit que no s'han de dir mentides. Però ara han arribat els vint i en el viatge estrepitós que feies quan queies al terra has obert els ulls: ningú t'ha dit que arribar lluny no és necessari, ningú t'ha dit que poca gent perdona, ningú t'ha dit que tot el que t'havien explicat eren mentides. I ara estàs aquí, amb dues desenes i uns valors que brandes com una baguette en una lluita d'espases i dagues amagades a les botes altes. Inútil.

No estem preparats per la vida.



(Ens heu enganyat des de petits. Quins valors reclameu?)

Si ja quasi no recordes l'ansietat d'esperar aquella trucada d'amagat,
i et preguntes què ha passat

serà que t'has fet gran.


- Cançó amb ràbia -