2 de març del 2011

Pausa publicitària: Prosa

Tu canvies cada dia i això, encara que sembli el contrari, és un signe de decadència. Enyoradissa al matí, aventurera a la nit. Representes els papers que qualsevol mite de cinema. Passes de la felicitat a la tristesa, de l'elegia a l'exaltació, com si res. Ets vella i criatura alhora, mai una dona adulta. Ets flonja com la mel i esquerpa com una guineu.

Ramona, adéu
Montserrat Roig

♫

I senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar.

28 de febrer del 2011

Capítol disset: Despertars

Quan va obrir els ulls només va veure papallones.

♫

I diuen que l'amor és cec, sintonia de mirades, veus i olors.
Però el que jo realment crec és que no hi ha res que l'expliqui, l'has d'entendre tal com és...


23 de febrer del 2011

Capítol setze: L'ombra

Era tan incapaç de sentir res per si sol que s'havia resignat a viure a l'ombra de la imatge dels altres; un pur vampir d'emocions. Escollia les seves víctimes amb molta antelació i les imitava amb la precisió d'un cirugià. Quan va conéixer el noi divertit, va memoritzar milers de llibres d'acudits i va crear jocs de paraules. Quan va conéixer la noia maniàtica, va començar a filar prim amb tot el que veia: el menjar, les olors, les combinacions de roba. Quan va conéixer el pèl-roig intel·lectual, va tenyir-se i es va comprar ulleres de pasta, i va començar a utilitzar paraules com "dissortadament" o "cucavela". Era un doble perfecte de qui es proposés, capaç de confondre fins i tot a la persona imitada.

Per això, el dia que va conéixer la noia riallera coixa, es va haver de tallar la cama!

♫

Sé que hem tingut raó i només per això tornaria a estimar-te.