♫

I per fi, relaxar-me celebrant el plaer indescriptible

que és estar amb tu avui que et fas gran.

(Aquí, més i millor)



Capítol dinou: El final

I mentre l'èpic final del món arribava enmig del caos provocat pels terratrèmols i els huracans, que alguns atribuïen a la fúria dels Déus i altres a la poca decència dels humans; mentre els sostres de les cases s'esfrondaven i la gent no sabia si dir que era per la mala qualitat dels materials de construcció o perquè és clar, en aquests països ja se sap, no està previst que puguin passar aquestes desgràcies; mentre els mars arrassaven la terra i s'enduien per davant tot el que trobaven, i la gent es barallava per entrar a robar en un súper o per pujar a una muntanya prou alta, cridant, empenyent-se, fent-se mal, oblidant que el món s'acabaria encara que aconseguissin l'últim model de televisors amb pantalla plana i que permetessin veure com la vida se n'anava en 3D; mentre tot això passava, el nen petit seguia tendrament abraçat al seu elefant rosa.

Que era suau, suau...

♫

Has obert un ull mandrós i callat,

i has tornat al teu somni privat.

(Aquí, més i millor)

Capítol divuit: Autocrítica

Si de debò fos sincera, en els meus múltiples "sobre mi" no hi posaria fragments de llibres ni frases críptiques que remarquen les meves vessants literàries i budistes. Si de debò fos sincera, en els meus múltiples "sobre mi" hi hauria escrit més o menys això.

La Marina s'enfada molt, però poc, o poc, però molt. Té mal caràcter, però i què? La Marina estima molt, però poc, o poc, però molt. Té moltes pors, però algú ho nota? La Marina té pànic als contractes i als compromisos. I als paràsits (entenent com a paràsit qualsevol ésser viu que, tenint capacitat per pensar, no ho fa). La Marina és totalment sincera quan diu que li encanten les mentides. Parla molt, però sempre es queda amb ganes de dir alguna cosa més; parla massa! La Marina dorm poc i, com que no sap de números, la proporció de somnis s'excedeix sempre. Possiblement té els somnis més surrealistes i coloristes del món, que mai explicarà del tot a ningú. La Marina voldria ser un personatge de novel·la, però mai sap si seria la bona o la dolenta. Quan era petita volia que li regalessin una espasa, però mai la va demanar i es va quedar sense. La Marina creu que el motor del món no és l'amor, sinó la llibertat. També creu que en realitat ningú fa mai cas de totes les mentides escampades per tots els "sobre mi" del món i per això mai escriurà un munt de veritats que voldria explicar si no fos perquè sap que ningú se les creuria.

♫

I el fum d'aquest bar em confón encara més.

(Aquí, més i millor)

♫

I ara corre i trenca l'aire que respires avui,

i et fa viure el moment com si fossin tots els instants que la vida ens regala.

(Aquí, més i millor)