♫

Que si tinc els ulls humits és que hi tinc una lleganya.

(Aquí, més i millor)

Capítol set: Metro (Vies de camuflatge subterrànies)

M'agrada el metro. Abans no m'agradava, em feia fàstic la proximitat de la gent, la brutícia que flotava, les olors. Sempre procurava no tocar res, ni tan sols quan frenava i tenies aquella sensació com si t'estiressin del melic i et xuclessin endavant i caiguessis. Em deia que no m'agafava enlloc per millorar l'equilibri, però sabia perfectament que m'enganyava: no m'agafava enlloc perquè no volia, perquè em feia angúnia la petjada de les persones que hi havia hagut, que hi havia en aquell moment i que hi hauria més endavant. Però ara ja no m'importa. Al contrari del que hauria de passar, el metro em relaxa. Sempre tan monòton, tan rutinari. Al metro no importa si plou o si fa sol, el paisatge sempre és igual de lúgubre, amagat amb les llumetes de colors dels cartells. Tan puntual. Cada dos o tres minuts, xec!, el metro que para. Tu tu tu tu, el sorollet de les portes. Els seients de plàstic, els diaris rebregats. La gent que esquiva la mirada i canvia de punt de mira cada tres segons. Un dos tres un altre, un dos tres un altre, i així tota l'estona. Ningú no es fixa en tu; és tan agradable poder sentir de tant en tant que no desentones enmig de la resta d'humans...

♫

Allà hi ha un ós formiguer que et xucla aquelles llàgrimes si plores,

i et fa estar molt més content.

(Aquí, més i millor)

Capítol sis: Música, mestre! (Notes per abans d'anar a dormir)

A vegades m'agradaria saber estimar. Estimar de debò, vull dir. Estimar com estima la gent a les pel·lícules, però sense drames; estimar com estima la gent normal, potser. Però només a vegades. És una mica com aquell "A vegades" dels Amics de les Arts. Jo et faria una cançó d'amor però qualsevol cosa que et digués no seria original, ja ho haurien dit els Beatles en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.

I a vegades t'estimo però no m'agrada,

i a vegades penso si mai no la cagues.

Però això últim, només de tant en tant.

(Música mestre!)

Prou de confessions per avui.

♫

La física em captiva i la gravetat m'inclina als teus peus.

Caic.

(Aquí, més i millor)

Capítol cinc: ...i alguna justificació

El dia que ens n'adonem de com som de dèbils realment és el dia en què canviem la visió sobre la resta de coses.