M'agrada la lluna així, quan fa la cara del gat de Cheshire, i un mig somriure còmplice t'il·lumina el camí quan tornes cap a casa. És com si et digués: goita, eh que bé; setanta-dues hores perfectes seguides. I tu fas que sí amb el cap i apuges una mica més el volum de la música, fins que sona fort i es converteix en una catifa vermella que et va precedint. I mires endavant i somrius, tu també.
Si alcessis el cap, segurament veuries que les estrelles s'han alineat per picar-te l'ullet.
- Aquí tots estem bojos. Jo estic boig. Tu estàs boja.
- Com saps que estic boja?
- Has d'estar-ho, o no hauries vingut aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada