Capítol vint-i-set: Maletes (Tu maletes, ell maleta... jo maletejaré)

Un dia faré les maletes i marxaré a l'Àfrica. Suposo que em faré amiga del cap d'alguna tribu (tot i que amiga és una paraula molt gran, però mai se sap) i podré viure amb ells, fent fotos als nens més bonics del món, que de tan negres com són semblen liles. Algun dia tornaré. Algun dia. Més que res perquè hauré de canviar les maletes i marxar a... no sé, a Escandinàvia? Segurament; al nord més nord de Finlàndia. Passaré bastant temps allà, com a mínim fins poder veure una aurora boreal. Potser seria millor anar a Noruega i així fer també una visita als fiords. I al pol Nord. Aquell desert tan blanc, tan blanc... Tot això també ho haig de veure. I canviar i marxar a veure la precarietat de Rússia (pobres russos!, segur que tenen un munt de coses boniques i jo només em sé imaginar una ciutat feta de llaminadures que és Sant Petersburg i un metro ple de gent abrigada amb pells i pells i pells. Pobres pells!, de fet...). I també algun barri marginal de, posem, Nova York. Vull veure de prop ionquis, putes, racisme. Tot i que per això també em podria quedar a Barcelona, però marxar lluny sempre és més emocionant i, sobretot, et fa sentir més alleujat quan te n'escapes (perquè segur que, de coses així, n'escapes). I passar un parell de dies voltant pel MoMA de la mateixa ciutat. Així, contrastos. I tornar als boscos de conte d'Alemanya, a aquelles ciutats tan antigues, tan de fa temps, amb tant silenci tot i el soroll bestial del Nadal. I al Carib!, tornar al Carib! Anar a no fer res a un complex turístic on en realitat pots fer de tot, de tot. Quina meravella, tornar allà, amb uns quants anys més i les coses igual de poc clares. I tornar a casa amb quilos de sal de platja encrostonats a la pell i milions de milions de milions de fotos. Potser muntar alguna exposició, treballar una mica del que sigui per fer quatre duros i poder tornar a fugir... Veure la gent, passar prou temps aquí com per tornar-me a cansar i marxar corrents. Seria bonic. Una rutina perfecta.

Però de moment, demà, fugirem a prop.