M'agradaria saber com estructura el pensament cada persona. Deu ser curiós. Jo sé, per exemple, que tot el que passa dins del meu cap ve donat en forma de diàlegs i de fotografies. Coses instantànies. Converses ràpides que haig de repetir moltes vegades per mi mateixa abans d'atrevir-me a posar-les en un paper que ningú llegirà mai, perquè qui sap, però segurament ofenen. I imatges. Captures de llocs que no sé si he vist, i això m'inquieta molt. No em veig capaç d'imaginar-me un paisatge, d'inventar-me'l, però la veritat és que tampoc no recordo haver-hi anat. Moltes vegades em ve al cap un bosc amb els arbres molt alts, molt fosc, molt fresc, molt net, i un brinet de llum que entra entre les fulles i cau sobre la terra i il·lumina una tija que tot just surt i oh, és fantàstic. Em sembla que això no m'ha passat mai. Suposo que si un dia em passa em desil·lusionaré molt...
I una altra cosa! Fa dies que em ronda pel cap la frase "sempre deia que la història podia ser tan mediocre com es volgués, però que, en qualsevol cas, el final havia de ser espectacular". Crec que pot donar per molt, però no sé com continuar-la. No se m'acut un final espectacular. O sigui que, mentrestant, acabo amb això, que m'encantava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada