La noia previsible es lleva sempre més o menys a la mateixa hora, va més o menys sempre amb la mateixa gent, freqüenta més o menys sempre els mateixos locals, llegeix més o menys sempre el mateix estil de llibres, li agrada més o menys sempre el mateix estil de roba, camina més o menys sempre al mateix ritme, és menja els gelats més o menys sempre dels mateixos gustos, escolta més o menys sempre el mateix grup de música, es recorda a ella mateixa més o menys sempre els mateixos determinats moments, té més o menys sempre una facilitat relativa per conèixer a qui l'envolta, s'angoixa més o menys sempre pels mateixos motius, es desfà de calor més o menys sempre a la mateixa temperatura, s'alegra més o menys sempre per les mateixes tonteries, s'emociona més o menys sempre amb qualsevol cosa, s'adorm més o menys sempre amb la mateixa dificultat, analitza el món més o menys sempre amb la mateixa curiositat, reacciona més o menys sempre amb els mateixos estímuls... i tot i així, tot i ser tan previsible, més o menys sempre encara es sorprèn quan s'adona de com de complicat i fàcil és el món i ella i la vida i tot plegat.
Aquesta no era la conclusió a la què volia arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada