♫

Fiques fitxes en una màquina espatllada.

Mires tendrament els meus dits quan et toquen.

Estàs ben lluny de tota llum;

la lluna t'obrirà camins per poder tornar.

(Aquí, més i millor)

Capítol vuitanta-sis: Què vols que et digui

Què vols que et digui. El temps ha canviat. Ja no fa aquell fred que et lligava al llit i et donava excuses per quedar-te colgada de mantes de tants colors que semblaven només negres. Ara fa sol i, sovint, calor; aquella calor de quasi primavera que et deixa anar en màniga curta i et fa ser més confiada i bona persona, però que d'aquí quatre dies desapareixerà, de cop i sense avisar, i tu et quedaràs així, tal i com estiguis, mig despullada i tremolant. Ja et veig al mig del carrer amb les mans buides i la mirada perduda, sent capaç de pensar poc més que "hòstia, hòstia...". Passaràs fred, ja ho veuràs. Passaràs fred i t'ho tindràs ben merescut, perquè mira que fa temps que t'adverteixo i que t'explico el que passarà, i tu ni cas. Et quedaràs en el fred i pensant en el fred, en el vent, en el gel, en els gelats, en l'aigua freda del mar, en la sorra de la platja, en les ratlles dels parasols i de les samarretes dels mariners... i així, sense que n'acabis de ser mai conscient del tot, potser arribaràs a l'estiu, i potser fins i tot el sobreviuràs (perquè tu creus que si ara no et cuides una mica el podràs viure, així, sense prefixos?), i caminant caminant tornarà a arribar el fred i amb ell la història interminable de la teva vida. I tu continuaràs allà, plantada i mig morta. Jo ja t'ho he dit. T'aviso cada dia i tu vas callant i tirant amb els ulls tancats. Doncs això... que què vols que et digui.

♫

Les mots tendres qu'on murmure, les caresses les plus pures,

les sermens au fond des bois, les fleurs qu'on retrouve dans un livre

dont les parfum vous enivre se sont envolés pourquoi?

(Aquí, més i millor)

Observació

El març ha arribat! Visca el temps de transició!

Capítol vuitanta-cinc: Conte per a tu, per a tu i per a tu

A tu, si has arribat aquí perquè ens coneixem; si no, pots llegir-lo, però ja et dic des d'un principi que la veritat és que m'és igual el que en puguis arribar a pensar.

No sé si sóc bona o dolenta, si sóc petita o gran, si valc la pena o no. Cada cop ho tinc menys clar, això i tota la resta de coses. No sé si confio en tu perquè si estigués en el teu lloc no sé si confiaria en mi, i ara per ara prefereixo curar-me en salut. No sé quant importo ni per què. No sé què faries tu, però m'agradaria que sabessis que si mai es donés el cas donaria la vida per tu. Perquè sí. Perquè t'estimo, probablement més que a mi (i a mi, tot i que pugui no semblar-ho, m'estimo molt). 

Només volia dir-te que si mai vols saber res m'ho pots preguntar i que si algun dia necessites tenir una presència a prop ni que sigui tan sols per sentir com respires jo estic aquí, sempre, incondicionalment.

Sempre. Incondicionalment.

No em vull fer gran. M'agradaria poder estimar sempre així, sense raons. Per la vida.

♫

Sé que no és molt normal però veure't em fa mal.

I les coses com són...

(Aquí, més i millor)