Què vols que et digui. El temps ha canviat. Ja no fa aquell fred que et lligava al llit i et donava excuses per quedar-te colgada de mantes de tants colors que semblaven només negres. Ara fa sol i, sovint, calor; aquella calor de quasi primavera que et deixa anar en màniga curta i et fa ser més confiada i bona persona, però que d'aquí quatre dies desapareixerà, de cop i sense avisar, i tu et quedaràs així, tal i com estiguis, mig despullada i tremolant. Ja et veig al mig del carrer amb les mans buides i la mirada perduda, sent capaç de pensar poc més que "hòstia, hòstia...". Passaràs fred, ja ho veuràs. Passaràs fred i t'ho tindràs ben merescut, perquè mira que fa temps que t'adverteixo i que t'explico el que passarà, i tu ni cas. Et quedaràs en el fred i pensant en el fred, en el vent, en el gel, en els gelats, en l'aigua freda del mar, en la sorra de la platja, en les ratlles dels parasols i de les samarretes dels mariners... i així, sense que n'acabis de ser mai conscient del tot, potser arribaràs a l'estiu, i potser fins i tot el sobreviuràs (perquè tu creus que si ara no et cuides una mica el podràs viure, així, sense prefixos?), i caminant caminant tornarà a arribar el fred i amb ell la història interminable de la teva vida. I tu continuaràs allà, plantada i mig morta. Jo ja t'ho he dit. T'aviso cada dia i tu vas callant i tirant amb els ulls tancats. Doncs això... que què vols que et digui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada