A tu, si has arribat aquí perquè ens coneixem; si no, pots llegir-lo, però ja et dic des d'un principi que la veritat és que m'és igual el que en puguis arribar a pensar.
No sé si sóc bona o dolenta, si sóc petita o gran, si valc la pena o no. Cada cop ho tinc menys clar, això i tota la resta de coses. No sé si confio en tu perquè si estigués en el teu lloc no sé si confiaria en mi, i ara per ara prefereixo curar-me en salut. No sé quant importo ni per què. No sé què faries tu, però m'agradaria que sabessis que si mai es donés el cas donaria la vida per tu. Perquè sí. Perquè t'estimo, probablement més que a mi (i a mi, tot i que pugui no semblar-ho, m'estimo molt).
Només volia dir-te que si mai vols saber res m'ho pots preguntar i que si algun dia necessites tenir una presència a prop ni que sigui tan sols per sentir com respires jo estic aquí, sempre, incondicionalment.
Sempre. Incondicionalment.
No em vull fer gran. M'agradaria poder estimar sempre així, sense raons. Per la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada