L'alarma que avisa dels múltiples perills del Món Actual s'encén fent un niiinoniiinoniiino estrident tot just quan comença a despuntar el sol. La súperheroïna fa un parell de badalls mig enfadats, salta del llit com un llampec i es posa les malles, la capa i l'antifaç perquè ningú vegi el seu veritable rostre un cop surti de casa. Marxa rabent i mig marejada, preocupada per què serà el que passarà aquesta vegada: l'alarma no falla mai, i té por. També té fred, molt fred, un fred que se li ha ficat als ossos i que li ha deixat la pell del cor com de gallina. Pupil·les dilatades, cabells eriçats, dits estirats, estómac galopant, peus com de plom i cadenes de ferro a la gola; mentre corre i vola pels carrers buscant l'enemic, s'ofega i tremola. Pensa i repensa l'estratègia, fa i refà els moviments, escull amb cura les paraules que poden fer més mal... i quan gira la cantonada es troba amb l'enemic de cara.
I té tanta tanta por, i està tan i tan trista, que només es pot posar a riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada