Observació

A part de les ratlles antigues, avui tenia la intenció de posar per escrit una història preciosa que se'm resisteix des de fa un any i que encara no he trobat la manera d'exterioritzar. Potser perquè em fa por que surti a la llum i que llavors perdi brillantor, o potser perquè, com ja vaig dir una vegada, sóc una egoista i no penso compartir ni una gota d'un plaer que és meu i només meu. Crec que aquest conte me'l quedaré per mi, i el dedicaré a tots els noms que mai podré escriure.

(I amb aquestes cinc línies d'aquí dalt no he pogut reflectir ni una engruna del que volia dir: que per aquesta història, només per aquesta història, és pel que val realment la pena viure.)