L'Adela es volia suïcidar. Feia molt temps que estava cansada de la seva vida, tan grisa. Mai no s'havia acabat d'entendre bé amb la seva família, canviava de colla cada poc temps, perdia el contacte amb els amics de debò, es cansava de totes les parelles que havia tingut al poc temps de començar i no sabia cap a on encaminar la seva carrera professional: havia de ser psicòloga?, pintora?, dependenta d'una botiga de barri? A més, per culpa d'alguna malaltia estranya li havien sortit dos bonys a l'esquena, a l'alçada dels omòplats, que li feien mal.
Va decidir que es suïcidaria llançant-se des del terrat d'un edifici molt alt sense ascensor. Va trigar dies a pujar. Durant el camí es va trobar amb dimonis i dracs, es va perdre per una platja que era un desert, va fer bivac sota les estrelles d'una habitació sense sostre, va caure per les escales per culpa d'un munt de follets, va anar a parar a un bosc ple de farigola, va fer dues guerres de pintura i una de coixins i va anar a cinc concerts de jazz acompanyada.
Quan va obrir la porta i va sortir al terrat feia molt sol; va haver de tancar una mica els ulls i va anar a les palpentes fins que la punta dels peus va quedar penjant una mica per l'ampit de l'edifici. Els bonys de l'esquena li feien ara un mal insuportable i començaven a esqueixar-li la roba. Va decidir saltar.
I es va convertir en una papallona!
Va marxar volant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada