Ara mateix (i aquí ara mateix equival a ahir a la nit, que és quan vaig pensar que havia de posar això sobre paper) la sensació és com quan era petita i des de principis d'estiu tingués molt clar quina joguina preciosa demanaria als Reis, però just el dia d'escriure la carta m'arribés a les mans un catàleg ple de ninos i els volgués demanar tots, i els demanés, i me'ls portessin, però al cap d'un parell de mesos només jugaria amb la meva joguina preciosa de debò que havia volgut des d'un principi. I si això no fos un bloc ara escriuria una careta somrient i un sospir curtet de felicitat, però ho és, així que res, em reprimeixo, clar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada