Últimament l'encerto molt a l'hora d'obrir un llibre qualsevol per una pàgina a l'atzar. Em va passar amb La memòria de les formigues fa uns dies, i avui m'ha passat amb Contra el viento. Fa dies que el tenia aquí al costat a tocar de la mà i no l'havia ni mirat, però abans estava regirant coses i l'he tocat sense voler i s'ha mogut aquesta mena de protector de paper/plàstic que tapa la portada i he vist que el llom real era rugós, així com de tela, o de cartró. M'explico? M'agraden els llibres que no s'amaguen de ser llibres; els que pesen. És com si les històries que expliquen fossin molt més interessants només perquè l'essència queda atrapada entre les tapes dures.
La qüestió és que he llegit el primer paràgraf i he somrigut una mica per dintre i he pensat: "Goita!, gente que controla su vida y que construye su existencia, com jo!" (Crec que ja havia comentat fa un temps que de portes cap a dintre sóc súper valenta, oi? Doncs sí, fills meus, sí...). I llavors, encara somrient, he començat a llegir el segon paràgraf i he pensat: "Goita!, gente que no da pasos conscientes, dirigidos por la razón, com jo!". I llavors el cervell ha trontollat, s'han encès les llums d'emergència i m'he adonat que no podia ser: que una cosa o l'altra, però les dues, no. I he parpellejat, i he fet el moviment amb la boca que fan les vaques quan rumien, i he rellegit el llibre per si de cas no ho havia entès bé... però ho havia entès bé! O sigui que el problema estava (està) a dins. Uh... serà la opció u o serà la opció dos? Quin misteri! Però està clar que això de ver el cielo azul y los árboles verdes y las deliciosas mariposas de colores entre las flores y las estrellas benevolentes fa molt per mi. Qui no es conforma és perquè no vol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada