I
Les migdiades d'estiu són mandroses i calentes, i si tens sort s'allarguen fins a morir. Caus al llit a càmera lenta i et despertes perquè els rajos de sol ja et cremen, i parpelleges unes cent vegades, i mires el despertador i penses que no pot ser i que no són maneres, i somrius, i obres bé les mans i estires els dits fins que la membrana finíssima que els uneix fa mal, i acluques els ulls fins que es barregen sol i pestanyes i veus el món a ratlletes, i et regires al llit... i et tornes a adormir.
II
Els vespres d'estiu són grocs com de camp de blat i daurats com de sol. O potser hauria de dir grocs com de sol i daurats com de camp de blat? Tant se val. A mi m'agrada quan el cel es torna rosa i els núvols queden amb la silueta ben retallada; és un cel de cotó de sucre que algunes vegades miro des d'alguna muntanya no gaire alta i que em fa pensar que m'agradaria estar a un parc d'atraccions antic o en un penya segat amb aire salat o a sota d'un arbre enorme amb un llibre amb les pàgines ben cruixents.
III
Les nits d'estiu són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada