VINT

No m'agrada fer-me gran. Ho he dit mil vegades, i ho repeteixo ara i totes les vegades que faci falta. Que per què? Doncs perquè no: no hi ha més. Potser és que no sóc tan valenta com sembla que penseu la majoria, que tot em fa molta por i que pateixo molt més del que sé demostrar. Just ahir em van dir que tant de bo poguessin fer com jo i posar tots els maldecaps per escrit, i així evitar que els altres els hagin de carregar; no ho feu mai: a mi els problemes em pesen perquè se'm queden a dintre com bales de plom, i potser una no fa res, i potser dues tampoc, i ni tan sols tres... però quan en guardes moltes pesen, pesen molt, i et submergeixen. I jo aquest any m'he estat a punt d'ofegar.

No ha sigut un any fàcil. En cap aspecte. Ha sigut duríssim i he patit com no havia patit mai. Potser el pitjor de tot és que no he pogut carregar les culpes a ningú, perquè tot el que m'ha passat ha sigut gràcies a (o per culpa de) decisions que he pres total i absolutament jo sola. El que ha passat és cosa meva. Tot. Jo, meva, per a mi.

No em penedeixo de res del que he fet. Ho he passat malament, sí, i sóc conscient que només pel fet de reconèixer-ho no solucionaré res. Em faré mal avui, i demà, i demà passat, i encara d'aquí un mes... però perquè jo he volgut. Perquè he pres les meves decisions i perquè he sabut afrontar les conseqüències, tant les dolentes com les bones. I n'hi ha hagut moltes, de bones, possiblement moltes més que de dolentes: he conegut una part de mi que sempre m'havia volgut amagar, i també he conegut gent fantàstica (fantàstica de debò, vull dir, de la que abraçaries fortíssim i t'emportaries al final del món) que ha fet que tot fos més fàcil i que tot, absolutament tot, valgués tant la pena com ho val ara mateix.

No tinc cap intenció de canviar. Hi ha el que hi ha, per mi, però també per vosaltres. Faig vint anys i no ho suporto, però avui, a l'hora que sigui de la nit o de la matinada, tindré el plaer d'anar a dormir amb la consciència tranquil·la i amb l'ànima neta

perquè sí,

tot i el patiment i tot i el mal i tot i el dolor i tot el tot,

tinc el plaer de dir-vos que sóc immensament feliç.

És a dir que gràcies, però no per felicitar-me, sinó perquè encara que la meva felicitat sigui obra meva en gran part puc dir que existeix gràcies a vosaltres. I això no us ho podré agrair mai prou.