Avui t'enyoro. No sé ben bé per què, ni a quin nivell. No és que hagis marxat lluny, ni tan sols és que no hi siguis. No és que no t'hagi vist durant molts dies o que faci temps que no parlem. No és que els dies passin sense que me n'adoni, ni que siguin més curts o més clars o més càlids. No és que m'agradi l'autotortura ni que estigui buscant maneres de flagel·lar-me sense flagell. No és que hi hagi hagut un somni o que hagi tornat un record concret. No és que m'ho hagi proposat, t'ho prometo.
Necessito mar.
Així que és cert, encara et recordo. No es pot dir que t'estimi, ni tan sols m'ho plantejo això, simplement avui t'enyoro. El pot que guardava ben endins del rebost de les meves emocions s'ha obert, no estava tan ben tancat com em semblava recordar. N'hi ha hagut prou amb l'olor a estiu.
ResponElimina