La noia vegetariana que a més fa dieta es lleva quan encara es fosc i, a les palpentes i procurant no tacar-se gaire els dits, es treu dels ulls les rodanxes de cogombre, que ha deixat reposar sense moure's durant les vuit hores de son. Va al bany, orina, es renta les mans, agafa un tamboret i s'asseu davant la pica que té el mirall estratègicament col·locat per a realitzar les següents operacions. Es treu la crema revitalitzant de nit amb una tovalloleta humida neutra, es renta les dents i la cara amb aigua freda i s'eixuga amb cura amb una tovallola, però no fregant sinó donant cops suaus sobre la pell. Acte seguit, es posa una diadema i amb unes pinces esmolades tiba els pèls de les celles per deixar-les més definides. Perquè la vermellor baixi més ràpidament va a la cuina, agafa un parell de glaçons del congelador, els embolica amb un drap de cotó i se l'aplica intermitentment sobre la zona afectada, començant pel centre de la conca de l'ull i fent un lleu massatge circular; al cap de tres minuts exactes deixa els glaçons a l'aigüera i surt un moment a la galeria per estendre el mocador de cotó. Torna al bany, es repassa una última vegada al mirall, es treu el pijama i es torna a repassar una última (ara sí) vegada al mirall mentre deixa córrer l'aigua de la dutxa perquè es vagi escalfant; de tant en tant introdueix els dits del peu dret a sota del raig per controlar la temperatura. Quan li sembla que és correcta tanca l'aixeta, es treu la diadema, es raspalla el cabell amb un raspall tou i entra a la dutxa mentre torna a deixar córrer l'aigua. S'ensabona el cabell dues vegades, la primera amb un xampú reparador i la segona amb un xampú de volum. S'hi posa també crema condicionadora i, mentre espera que faci efecte, s'ensabona el cos amb sabó natural d'ametlles dolces. Per acabar de gastar l'estona que marca el condicionador, amb una pinta fina es treu els nusos inexistents que se li han fet al cabell. Obre l'aixeta, aprova la temperatura i s'esbandeix començant pel cabell; quan ja no li queden restes de sabó abaixa la temperatura fins a deixar-la quasi gelada i deixa que l'aigua li corri des de les arrels del cabell fins als peus durant uns cinc minuts perquè va llegir que va bé per la circulació. Surt de la dutxa, s'embolica primer amb una tovallola i, quan ja està seca, passa a tapar-se amb un barnús. Torna a pentinar-se els cabells (ara amb una pinta més doble). Es treu el barnús i es posa crema hidratant als braços, l'esquena i les cames; a la panxa, els malucs i les natges, crema contra les estries i la cel·lulitis. Al cap d'un moment es torna a posar el barnús i s'eixuga el cabell primer amb una tovallola petita i després amb l'assecador. Es recull els flocs que li cauen sobre el front amb unes pinces que no facin massa pressió i es posa una mascareta. Surt del bany i, al passadís, veu com des de la finestra del menjador comença a sortir el sol.
Va a la cuina i engega la cafetera. Treu la torradora i hi posa una llesqueta de pa; mentre es torra, en talla una altra de pa integral. Quan les té a punt les posa en un plat petit i hi unta mantega; després afegeix a la primera melmelada d'albercoc i, a la segona, de maduixa. Ho porta a taula i de camí agafa també una taronja. Torna a la cuina i es prepara una tassa amb un quart de cafè; els altres tres quarts els omple amb llet de soja natural. La porta a taula junt amb una cullereta, un ganivet, la sacarina i un tovalló de roba plegat dins d'una argolla. Seu, pela la taronja amb el ganivet, separa els grills i fa una sanefa sobre la taula. Fent pinça amb el dit cor i el dit gros de la mà dreta agafa la primera llesca untada i se la menja a mossegades petites; després, la segona. Posa sacarina al cafè amb llet de soja i el remena amb parsimònia procurant que la cullereta no toqui els marges de la tassa; mentrestant aprofita i es menja sense gana els grills de taronja. Abans de beure's el cafè treu el tovalló de l'argolla, el desplega sacsejant-lo amb un cop sec en l'aire i s'eixuga les mans i les comissures de la boca, que li regalimen del suc de la fruita. Agafa la tassa i es beu el cafè en un parell de glops. Apila els plats, els coberts, la tassa, les peles de taronja i la sacarina i ho porta a la cuina. Deixa la vaixella a l'aigüera, la sacarina a l'armari (davant del sucre prohibit) i les restes de fruita a la bossa de brossa orgànica. Pot sentir, a través de la paret, com tots els veïns del bloc es desperten i comencen a tenir les primeres enganxades del matí.
Se'n va a l'habitació, apuja la persiana, descorre la cortina i mira el dia: fa sol, però sembla que també fa vent. Torna a córrer la cortina, obre l'armari i es queda pensativa mirant a l'interior. Al cap de poca estona, completament segura, no dubta en agafar el vestit negre. Del primer calaix en treu unes calces i un sostenidor a joc; del segon, unes mitges negres. De la porta del costat de l'armari, les sabates negres amb una mica de taló. Un dia és un dia, es diu (i ahir ja va dir el mateix). Sent com la porta del pàrquing de la comunitat s'obre per primera vegada, grinyolant.
Torna al bany i es treu la mascareta amb un cotó fluix xop de tònic. S'escampa una base de maquillatge neutra que fa alhora de crema correctora; amb un pinzell es posa coloret a les galtes i, amb un altre, es dóna ombra a les parpelles. Es perfila els ulls primer amb eyeliner fluid i després amb llapis d'ulls; quan l'eyeliner s'ha assecat s'hi aplica també rímel extra volum. Es mira al mirall i torna a anar l'habitació. Obre l'armari, agafa unes bótes, uns pantalons i, en compensació, també el jersei nou que s'havia promès estrenar més endavant. Un altre cop davant del mirall del bany es treu les pinces que li subjectaven el cabell i amb les mans es fa diferents pentinats: deixat anar, recollit en una cua, en dues, en una trena, en una trena al costat, en una trena muntada, en un monyo descuidat, fent cistella i finalment un altre cop deixat anar. Al tocador de l'habitació es posa unes arracades, s'espraia una mica de perfum de tarongina i aprofita per preparar tot el que ha de dur a la bossa de mà: el moneder, les claus, el telèfon, el paquet de mocadors de paper, una llibreta petita i un bolígraf negre, compreses i tampons (mai se sap), un ibuprofè, un llapis d'ulls i un corrector per la pell en barra. Ho col·loca tot estudiadament en els compartiments i després encara hi afegeix uns guants prims.Es posa un mocador al coll, se'l treu, se'n posa un altre, es posa l'abric, agafa la bossa de mà i va cap al passadís; abans de sortir encara es mira una altra vegada al mirall i es col·loca bé el cabell amb un gest emmurriat. Quan surt per la porta que ja dóna al carrer ella no ho sap però és l'única que encara no havia marxat.
Com que tampoc té pressa va a peu pel carrer pel cantó dret procurant no arrambar-se massa a la paret per no enganxar-s'hi amb l'abric i que no se li desfili però procurant, també, d'anar sempre per l'ombra: així s'assegura que, entre el pas lent que duu i la manca d'escalfor solar, no sua. Quan arriba al mercat encara estan apujant les reixes de metall d'algunes parades i decideix esperar-se un moment a fora. S'asseu a un banc a l'ombra lluny de les parades de peix i s'adona que, amb els nervis, s'ha oblidat de posar a la bossa de mà el paquet de xiclets de maduixa. Es dirigeix a un quiosc i compra el diari del dia més de moda i un paquet de xiclets d'aquells blaus que no sap gaire bé quin gust han de tenir, però és que ja no en queden dels que a ella li agraden. Paga i es gira per tornar al banc. Ara veu que s'hi ha assegut un senyor gran que llança pa a un parell de famílies de coloms que parrupegen felices als seus peus. Mira el rellotge, sospita que encara és una mica massa d'hora i s'espera dreta al costat d'un portal net. Al cap d'un quart d'hora s'escura la gola, llança el xiclet que té a la boca i n'agafa un altre del paquet. El mastega furiosa fins que arriba a la porta del mercat, intentant capturar-ne tota l'essència i la frescor. El llença a una paperera i entra; a dins el mercat bull de gent: ja fa estona que han tocat quarts d'onze.
A la parada de verdures on va decidir tornar-se vegetariana l'atén la companya del noi que ella voldria que l'atengués. La companya crida molt i parla amb les velles que està atenent el noi sobre una perruqueria nova que han obert per allà a la vora, a la cantonada, on abans hi havia hagut un centre de depilació, recorda? Les velles s'esvaloten i criden també. El noi no diu res i prepara una bossa amb les pomes grogues macades que li han demanat; a ella tampoc li ha dit res, només l'ha mirat un moment quan ha sentit que algú nou parlava per sobre d'aquella colla de lloques. Però quan, després de comprar tot el que se li acut i gastar tot el temps possible preguntant per les fruites de temporada i el per què les velles volen pomes macades en comptes de pomes sanes (són més barates, nena), diu que marxa, el noi aixeca un moment la vista i li diu adéu somrient. La companya li diu adéu cridant; adéu nena, adéu.
De tornada agafa l'autobús perquè té els peus cansats. Seu en un seient buit del final de tot i tanca els ulls romancera, repassant de memòria les pigues que té el noi al voltant del nas i les mans adobades, potser amb algun tall però boniques igualment. S'haurà adonat que avui té el cabell especialment brillant? Haurà notat l'olor fresca de flor de taronger que anunciava el perfum? Baixa del bus a la parada que té més a prop de casa i camina fins al portal somiosa fent dringar les claus. Puja al pis i es deixa caure al sofà, rendida. Li ha somrigut.
Fins que no és l'hora de dinar no s'adona que s'ha deixat les bosses al mercat. Les bosses i alguna cosa més important. Però això últim ja fa temps que ho sospitava, vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada