El dia de l'apocalipsi el carrer feia olor de dònut i de sucre calent. Els ocells cantaven en ordre: primer les caderneres, després els rossinyols, més tard els canaris. Les flors s'obrien lentament per no ferir les gotes de rosada, que així podien caure suaument sobre l'herba, més verda que de costum. La gent caminava lleugera i se saludava somrient. El pa era tebi, l'aigua fresca, el tren ràpid, els llibres antics, la música alegre, les onades lentes i el trepitjar suau. El cel estava net i el sol brillava.
Va pensar que si tot havia d'acabar, millor que fos així.
I després tot es va fer fosc, fosc d'estrella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada