Capítol trenta: Adam tenia melic?

L'home que espera seu davant del telèfon des de l'última trucada, ja fa dies. Està segur que li va dir "ja et trucaré", i era de les que no trencaven les promeses; se'n devia haver oblidat? Fa un glop llarg al got de licor, ja amarg de per si, però ara més. Porta des de llavors fent-se preguntes existencials d'aquelles estúpides, com per què "separat" s'escriu tot junt i "tot junt" s'escriu separat, o per què les prunes negres són vermelles quan estan verdes, o si existeix alguna altra paraula per dir "sinònim", o per què els pilots kamikaze porten casc, o per què l'Ànec Donald té nebots si no té germans, o per què rebre les Pàgines Grogues t'alegra tant el dia encara que sàpigues que no les obriràs mai, o per què les ovelles no encongeixen quan plou però els jerseis de llana sí. Ara ja fa uns quants dies que no es mou d'on està assegut i mira el telèfon amb ànsia, intentant fondre'l. Per què no truca, per què? Potser li va dir "ja em plantejaré si et truco o no, però segurament sí, encara que tampoc no n'estic del tot segura i per tant no et puc donar una resposta definitiva, i hauràs de viure amb l'angoixa de saber si mai més tornaràs a tenir notícies meves, de si sóc feliç, de si ja resulta que realment no t'estimo"? No. Va dir "ja et trucaré", n'està convençut, i també era de les que no deien mentides (en tot cas, callava veritats, que no segons ella no era el mateix). Mira el telèfon amb ràbia, donant-li a ell la culpa. Quin desgraciat, el telèfon. Continua fent glops al licor, dolent de debò, que s'esfuma ràpid i ja ha arribat la cinquena ampolla. Se sent un zero a l'esquerra, i amb això li dóna per pensar que per què en aquest món fins i tot els zeros, per arribar a ser algú, s'han de col·locar a la dreta.