Crec que mai m'acostumaré a veure actes de violència. De qualsevol tipus. Tant els reivindicatius com els repressors. Em costa molt, moltíssim. I em fa por. Més que per tot el que passa físicament, que al capdavall és això, físic, i per tant la majoria de vegades superficial (que no vol dir lleu), em fa por el que deu passar internament: com pot ser que persones teòricament civilitzades com som no puguem reprimir els instints? I que consti que això ho diu una que com ja fa dies que va dient intenta fer sempre el que el cos li demana, no amagar mai allò de l'eros i el thànatos que ens van ensenyar a filosofia (es deia així?) i totes aquestes tonteries bucòliques que sonen tan bé. Però, per favor, una cosa és deixar l'instint lliure i una altra cosa és deixar-lo descontrolat. Perquè a veure, ara, parlant del que hi ha (parlant d'això, concretament, i també d'això, i del que continuarem veient), m'agradaria saber com aquesta gent pot dormir tranquil·la a les nits sabent que cobra per apallissar gent de la que no en sap res. M'agradaria saber si després es treuen l'uniforme i van a fer un cafè i comenten la jugada i riuen. I m'agradaria saber què collons respondran als seus fills quan els preguntin què han fet avui a la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada