12 de setembre del 2012

Som llàgrimes en la mirada, som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada, som la història que no han escrit.

Som l'arbre enmig de la tempesta, som els estels que van teixir,
som l'esperança i la tristesa, som el poble per construir. 



I, quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada