♫

Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat.

(Aquí, més i millor)

Observació

M'he adonat que la majoria de coses que em fan por comencen per C.

Contracte. Compromís. Convivència. Créixer.

Capítol vint-i-sis: Primavera a l'Olivetti

L'home seia davant de la màquina d'escriure i tenia el ulls tancats, el front arrugat i les mans en tensió. Per la finestra petita hi entrava un raig de llum que il·luminava aquella nebulosa feta de joves amb un passat traumàtic que volaven en escombra, d'un home que havia conegut un extraterrestre i d'un home que era nan, d'una nena jueva amb tres personalitats, de detectius alcohòlics, de dues dones de diferents segles que veien exactament el mateix en un quadre que ningú més entenia, de noies joves que feien el boig com totes les noies joves o potser una mica més, d'una presentadora de televisió que per coses del karma passava a ser formiga durant molt temps, d'un nen petit que vivia a França i que tenia un amic que menjava molt, de dos gals totalment oposats, d'un fotògraf de guerra que havia registrat crims atroços i que ara no podia viure en pau, d'un home i una dona que passaven una tarda calurosa davant d'unes estovalles taronges menjant sara, d'una dona de trenta anys passats boja per trobar l'home de la seva vida, d'un senyor que moria assassinat abans de poder menjar xocolata desfeta, d'una noia que no sabia què era i era lesbiana, d'un alquimista que tenia la clau de la felicitat, de tot d'éssers llefiscosos que et feien adonar que el llefiscós eres tu, de jocs amb drogues i d'una mica d'amor. A l'atzar, va agafar un parell de pessics de la nebulosa, els va ajuntar, els va massegar una estona, els va bufar (heu vist Hèrcules, quan Zeus crea el Pegàs?) i en va sortir un personatge nou. Va obrir els ulls, va destensar el front i va fer cruixir els dits. Frenètic, va començar a teclejar. Va plantar la idea al paper en blanc i poc a poc, amb cura, regant-la molt, la idea va germinar...

♫

Per mi tot és dolç, salat, lluny, a prop, núvol, sol, fosc, colors,

molt, poc, nou, vell, ple, buit, bo o dolent...

(Aquí, més i millor)

Capítol vint-i-cint: La vida, com Pollock

Li agradava la vida entesa com una obra de Pollock. Tota energia, tota garbuixos. Tota contrastos impossibles: passar de la felicitat més extrema dels colors foscos a l'angoixa i a la ràbia dels colors brillant; això en sí era també un contrast important. On la gent veia taques, hi veia guerres, pèrdues d'amics, un viatge, aquella nit infinita, les postes de sol al mar de tardor. Hi veia somriures i estrelles, alguna creu, tot perfectament lògic dintre del fil d'aquell embull de fils de pintura. "Abans de morir", es va dir un dia, "pintaré un quadre com aquest". Pollock devia haver marxat del món tan en pau amb ell, tan alliberat...

♫

Qui se'n riu del destí trobarà la fortuna.

(Aquí, més i millor)