Enfadada va agafar la copa, que fins deia poca estona havia estat plena d'un vi de color sang, i la va estavellar contra el terra. Va cridar (a la copa, però no per a la copa) que n'estava farta, que al final devia ser veritat que els homes mai maduraven, i que per estar així més li valia embolicar-se amb un nen de tres anys, que com a mínim quan no entenia alguna cosa plorava i demostrava sentiment, encara que fos un d'aquells que tant odiava com eren el desconcert o la indecisió. No ho sé ni m'importa. L'hauria escanyat. En comptes d'això, però, es va acotar i va començar a recollir els bocinets de vidre, que després va col·locar ordenadament al fons de la paperera. Ben amagats. Com que no ho podia explicar a ningú, millor que tampoc ho sabés ningú. Amagats, amagats, amagats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada