29 de gener del 2013

Capítol cent dinou: Aquelles petites coses

M'agrada posar sal al menjar.
M'agraden els gossos que remenen la cua i tremolen d'alegria.
M'agrada que m'abracin molt fort quan no m'ho espero.
M'agraden els llibres que es comparteixen.
M'agrada la xocolata.
M'agraden els coixins de molts colors i els llits grans i amb moltes mantes.
M'agrada mirar l'hora a mitja nit i veure que puc dormir molt.
M'agraden els cabells liles.
M'agrada un gat que avui hi havia a la teulada de casa.
M'agraden els contes per nens plens de sang i ben macabres.
M'agrada banyar-me fins arrugar-me com una pansa.
M'agraden els mitjons peludets.
M'agrada la plastilina, el fang i l'olor que fa l'habitació quan ho reculls.
M'agraden les agendes de la gent organitzada.
M'agrada escoltar "Les quatre estacions". I mirar-les també.
M'agraden els vídeos de caigudes de gent que no conec. Si els conegués, m'agradarien més.
M'agrada guardar les entrades de cine estripades.
M'agraden la majoria d'anuncis de cotxes.
M'agrada ser la primera en ficar-se al mar la primera vegada a l'any que s'hi va.
M'agraden els sorolls que hi ha a la platja: els crits de les mares i de les gavines, i les onades.
M'agrada l'olor dels retoladors, de la gasolina i del tabac en algunes bufandes.
M'agraden les nits que no saps on acaben.
M'agrada la pluja des de darrere de la finestra.
M'agraden els parisins (a ser possible alts, morens, ulls clars, de boina i baguette).
M'agrada el zumzum de l'ordinador quan fa estona que hi treballo.
M'agraden les cançons d'amor tristes i derrotistes; les que t'enfonsen.
M'agrada quan comença a brotar.
M'agraden les frases lapidàries deixades anar com si res.
M'agrada la gent dolenta, orgullosa i temerària, disposada a matar pel que vol.
M'agraden les marietes.
M'agrada la gespa acabada de tallar i una piscina a l'estiu.
M'agraden les nenes que pugen, tan segures de si mateixes i del seu plàstic.
M'agrada la gent que fa teatre.
M'agraden els elogis camuflats.
M'agrada posar jazz i no intentar entendre'l.
M'agraden les dessuadores de noi, totes grandotes i pengim-penjam.
M'agrada mirar cinema francès i tot aquest ambient kitsch i idealista, tant de casa de la iaia.
M'agraden els setciències quan s'equivoquen i queden en evidència.
M'agrada criticar, no ho puc evitar. Ni vull.
M'agraden els cabells llargs i llisos que havia tingut.
M'agrada estar sola a casa i no fer res.
M'agraden els gorros de llana i les bufandes quilomètriques.
M'agrada llegir hores seguides.
M'agraden les persones que aprecien l'art d'una manera discreta.
M'agrada treure la llengua als nens petits i girar-me quan els pares em miren.
M'agraden els passadissos d'un súper plens de gent que no et fa cas.
M'agrada ser amable amb els cambrers i que s'estranyin.
M'agraden els missatges que arriben de cop per no dir res, i les caretes que somriuen.
M'agrada l'olor de son.
M'agraden les pigues.
M'agrada la gent que parla sense filtres i que després, si cal, s'explica. Però mai cal.
M'agraden els gats i la seva indiferència tossuda. 
M'agrada beure aigua i aquella sensació de netedat a la gola.
M'agraden les històries de por, d'assassinats, d'estar en tensió i saltar quan menys t'ho esperes.
M'agrada fer el camí més llarg quan vaig a casa per escoltar discos complets.
M'agraden les fulles, les verdes i les seques.
M'agrada la imatge imaginària d'un camp de blat ple de llum i en silenci: el paradís.
M'agraden les fotos de les nits de festa.
M'agrada una punxada de gelosia que sovint se'm menja les entranyes com un llop.
M'agraden les postes de sol a una muntanya.
M'agrada un cafè com una olla.
M'agraden les habitacions endreçades que no són la meva.
M'agrada la gent negra.
M'agraden les postals i les cartes.
M'agrada la gent que sap fer manualitats sense embrutar-se ni una mica.
M'agraden els diaris íntims quan no són íntims.
M'agrada tothom que no es vulgui ficar en la meva vida.
M'agraden els déus grecs i romans de túnica, sandàlies i aureola daurada.
M'agrada trucar per telèfon.
M'agraden els jocs mentals per nens del Picanyol.
M'agrada tenir algú al costat que respira fluixet adormit.
M'agraden les parelles que no tenen necessitat de demostrar que s'estimen.
M'agrada un punt d'ordre paranoic que tinc.
M'agraden les orenetes i les garses.
M'agrada la gent que un dia hi és i l'endemà ja no, però que mentre ha estat ha sigut important.
M'agraden les botigues amb els prestatges de fusta clara i suau.
M'agrada tot el que tingui relació amb els Beatles.
M'agraden els temassos de tota la vida a les acaballes d'una festa a l'aire lliure a l'estiu.
M'agrada la gent que viatja molt i a llocs molt diferents.
M'agraden les pel·lícules de dibuixos.
M'agrada inventar històries sobre la marxa.
M'agraden les nits de lluna plena i aquella màgia.
M'agrada aprendre coses sense que me les ensenyi un professor.
M'agraden les competicions implícites.
M'agrada guanyar. Massa.
M'agraden les joguines de tota la vida.
M'agrada el vi blanc.
M'agraden les idees brillants que apareixen com un flaix.
M'agrada recollir-me el cabell amb un pinzell; fa molt artista.
M'agraden els sabons amb olor a cítric.
M'agrada la gent que porta rellotge analògic.
M'agraden els passejos nocturns a enlloc.
M'agrada caminar quan fa fred i notes que se't clava i et glaça tots els somriures.
M'agraden els paraigües per a dos.
M'agrada el reguitzell de sorolls que pot fer una càmera de fotos.
M'agraden els ulls blaus que ho veuen tot.
M'agrada la gent que riu fort, potser tirant el cos enrere i aplaudint.
M'agraden les foques.
M'agrada una nena grassa que camina pel carrer menjant un gelat de tres boles.
M'agraden els salts.
M'agrada l'esgrima.
M'agraden els jocs de taula i una beguda calenta.
M'agrada caminar quan és molt d'hora. O quan és molt tard.
M'agraden els ocellets arrenglerats als cables de la llum.
M'agrada l'estona fugaç que passa entre cançó i cançó.
M'agraden els records que t'ataquen com punyals o com nuvolets de sucre.
M'agrada la gent que se'n recorda de les cares i que et saluda amb alegria.
M'agraden els pintors avantguardistes.
M'agrada la ironia d'una gàbia d'ocells bonica.
M'agraden les plomes.
M'agrada anar a dormir embolcallada en llençols nets després d'una dutxa llarguíssima.
M'agraden els psicòlegs d'estar per casa.
M'agrada el lloc on visc.
M'agraden les façanes de colors.
M'agrada gronxar-me molt fort i llançar-me pel tobogan.
M'agraden les fórmules matemàtiques llargues, encara que no les entengui: són codis secrets.
M'agrada despertar-me d'hora i llevar-me tard. Fer el manta al llit, com sigui.
M'agraden les maletes quan es fan. Quan es desfan, no tant.
M'agrada la gent que diu la veritat només perquè sent que ha de ser així.
M'agraden els pastissos perfectes.
M'agrada l'olor de barbacoa.
M'agraden els amics de debò, com de ferro i de cotó amorosíssim.
M'agrada plorar.
M'agraden els jocs de paraules.
M'agrada badallar quan ningú em veu.
M'agraden les sobretaules llarguíssimes plenes de copetes i intencions.
M'agrada la gent que parla de sexe com qui res.
M'agraden els bebès.
M'agrada la música de guitarra espanyola que et remou tot el que guardes a dintre.
M'agraden els dibuixets que surten quan parles o quan estàs a classe.
M'agrada la textura dels préssecs.
M'agraden els somnis que només entenc jo. O ni això.
M'agrada passar-me el dia en pijama.
M'agraden les aspirines (mai prou valorades) després d'una festa amb majúscules.
M'agrada la sensació de treure't les sabates o les arracades.
M'agraden les caretes de gats del WhatsApp.
M'agrada escoltar rap molt fort, molt fort. I després que el món exploti.
M'agraden les llibreries plenes de pols, d'escales, de llibres vells i de cafès amb llet amagats.
M'agrada la llum que fan les espelmes.
M'agraden les Polaroid.
M'agrada deixar la ment en blanc i que hi aparegui un ós polar parsimoniós.
M'agraden els punts i comes.

M'agraden els punts i a part, i tots els nous paràgrafs que queden per escriure.

M'agraden totes aquestes coses i més que ni m'hi caben ni us vull dir.

M'agraden les nits que s'allarguen escrivint i buidant-te de conceptes.


M'agrada molt, viure. Cada dia més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada