23 de febrer del 2011

Capítol setze: L'ombra

Era tan incapaç de sentir res per si sol que s'havia resignat a viure a l'ombra de la imatge dels altres; un pur vampir d'emocions. Escollia les seves víctimes amb molta antelació i les imitava amb la precisió d'un cirugià. Quan va conéixer el noi divertit, va memoritzar milers de llibres d'acudits i va crear jocs de paraules. Quan va conéixer la noia maniàtica, va començar a filar prim amb tot el que veia: el menjar, les olors, les combinacions de roba. Quan va conéixer el pèl-roig intel·lectual, va tenyir-se i es va comprar ulleres de pasta, i va començar a utilitzar paraules com "dissortadament" o "cucavela". Era un doble perfecte de qui es proposés, capaç de confondre fins i tot a la persona imitada.

Per això, el dia que va conéixer la noia riallera coixa, es va haver de tallar la cama!

1 comentari:

  1. Realment ser un vampir d'emocions no és fàcil... Quines conseqüències més nefastes!

    ResponElimina