M'agrada passejar per la casa quan ja fa estona que tothom dorm. Algunes vegades baixo a la cuina i em faig un got de llet, i em quedo una estona allà, dreta, mirant les pampallugues del fluorescent, o llegint qualsevol cosa, o fent cling amb la cullera sobre el marbre. Si hi baixo, m'hi quedo força estona, fent res, recordant les aromes que han passat per allà aquest dia, les paraules, tot això.
M'agrada rentar-me les mans amb Moussel just abans de ficar-me al llit. M'agrada aquesta olor forta de flors d'un nen de fa seixanta anys (m'agrada el número seixanta, i la lletra ics). Quan m'adormo, plego les mans davant de la cara, perquè jo sóc d'aquestes que comencen a dormir amb la mateixa postura d'una criatura de cinc anys que encara creu en els àngels, i deixo que l'olor de sabó s'escampi pels somnis.
M'agrada fer cares davant d'un mirall. Obrir molt els ulls, inflar les galtes, treure la llengua, enfadar-me. Abans ho feia molt; ara no gaire. Segur que tothom fa cares als miralls. Seria interessant veure-ho. Segurament el món aniria millor si fóssim capaços de fer davant dels altres el que només ens atrevim a fer davant del nostre reflex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada