13 de febrer del 2012

Capítol vuitanta-dos: Comme il faut (Brevíssima història de la senyora Correcta)

La senyora Correcta es lleva quan sona el despertador sense fer mandres. Es renta gastant poca aigua, esmorza no més del que li toca i marxa cap a treballar amb temps i a un ritme marcat. S'esforça tant com els altres i parla amb ells el necessari. Compra aprofitant els vals de descompte que retalla curosament de tots els diaris que arreplega discretament i que després recicla. No apuja gaire el volum de la ràdio ni del televisor, que a més té calibrat perquè la brillantor de la pantalla no sigui perjudicial per la vista. Saluda els veïns al replà i, quan recull les cartes de la bústia, procura no tocar els sobres que no li pertanyen; si ho fa, els arrenglera sense deixar empremtes dactilars. Llegeix llibres didàctics i compra enciclopèdies que ordena alfabèticament; entre les cobertes d'alguns volums guarda, embolicades amb paper de diari, flors seques, amb les que després decora llibretes de paper reciclat que un cop al mes ven a la fira d'antiguitats de la ciutat. Si el benefici que en treu és suficient, es paga un dinar a una fonda no gaire ostentosa. Si alguna cosa surt malament no es queixa, i si el cafè crema massa se'l beu ràpid i sense fer males cares.

La senyora Correcta, a la nit, contra el coixí, plora en silenci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada