Un mes ben estrany, el juny. Pels canvis radicals de temperatura, per passar dels dies freds del principi, amb pluges torrencials que t'impedien moure't de casa, als dies brutalment calorosos d'ara, amb un sol que t'aixafa i et fon el cervell com si fos un gelat de nata. Pels dies curtíssims i les nits de cap de setmana eteeeeeeeeeernes, tretes de pel·lícules franceses d'aquestes que no s'entenen gaire però tot i així són dolcíssimes i amb musiqueta. Quines nits més estranyes, totes. Pels amics, també: pels que hi són, pels que se'n van (hi ha gent que diu que si un amic se'n va és que en realitat no era un amic, però això és una mentida enorme, perquè el que importa no és que ara hi sigui, sinó que en el moment hi va ser, i tot i que seria bonic que hi fos... a vegades les coses canvien molt com per continuar estant sempre al mateix lloc), pels que creixen, pels que tenen defectes que no importen, pels que es deixarien escanyar si fes falta i pels que són en format "estel fugaç" (que passen ràpid i brillen molt).
Un mes ben estrany, el juny. Per totes les idees noves que són impossibles d'escriure en cap lloc però que poc a poc van prenent forma. Pels colors, pels gustos nous, pel tacte de totes les superfícies. Per descobrir paraules que per si soles són poesia...
Un mes ben estrany, el juny. Per la falta d'explicacions. Sobretot per això: la falta total d'explicacions de res del que estic fent a la meva vida. M'estic tornant boja (literalment), a cada minut hi ha una peça més que falla, i tot i així no sembla que m'importi, perquè té un "perquè", té un sentit. Perquè ja tocava, potser. I fa mal. Però és bonic. Potser no fa tantíssim mal (sí que en fa!).
I tot això ve dit perquè fa una estona m'he adonat que d'aquí pocs dies serà el meu aniversari i ja farà un any dels divuit que tant odiava i que tanta por em feien, i mira, tot i la ràbia que els hi tenia m'han regalat el que se'ns dubte ha estat el millor any de la meva vida. L'any més inexplicable, també. Com el mes de juny, però en 365 dies.
(Aquest escrit està fet ara, abans que acabi el mes de juny, perquè és dels pocs moments mitjanament lúcids que he tingut últimament, i, com que no confio gaire en tornar a tenir-ne en els pròxims dies, millor prevenir que curar. Total, per alguna cosa és el meu bloc, no?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada