Recorda moltes coses de quan era petita. Recorda el seu primer dia de classe a parvulari, la senyoreta tocant la flauta, les cadires de plàstic taronja, l'heura del pati. Recorda les tardes de diumenge jugant a fet i amagar amb la família a la casa, tan gran i tan petita, amb tants amagatalls que mai descobria sense fer trampa. Recorda com un punt de llibre passava a ser una nina i com l'aire podia amagar munts i munts d'animals invisibles. Recorda el tobogan, el gronxador, el pont que era llarguíssim i ara recorre en tres passes. Recorda especialment les cançons de l'àvia, el "Mimosa mimosa, no me seas zalamera y engañosa" i l'odiat "Marina Marina Marina, contigo me quiero casar", el pa amb tomàquet tallat a dauets dels dissabtes al matí, l'olor de croissant i de laca, la barreja de barrufets amagats en el fortí dels indis amb els playmobil, els llargs passeigs amb els dits per les parets blanques buscant països que no coneixia en els grumolls de gotelé, amb la sintonia de Les tres bessones i les rialles sonant de fons.
Li agradaria poder recordar, també, en quin moment van canviar les coses.
Ja no veig res al gotelé. Només taques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada