11 de gener del 2011

Capítol cinc: ...i alguna justificació

El dia que ens n'adonem de com som de dèbils realment és el dia en què canviem la visió sobre la resta de coses.

2 comentaris:

  1. Jo diria que cada dia que passa, alguna efemèride ens varia la manera com veiem la resta coses.

    No crec que siguem dèbils, som grans pensadors en potència i de vegades ens passem i això es transforma en debilitat. Llavors pensar fa canviar la visió no?

    Seguint el raonament lògic, pensar és una efemèride, en alguns periòdica, en altres puntual.

    Sí Marina, ja he demanat hora al metge.

    ResponElimina
  2. Mmm... no, no cal que vagis al metge, no et falta raó (encara que jo crec que som dèbils però ho dissimulem, com tu quan deies si érem dolents i féiem veure que en realitat som bons). Però jo deia dèbil referint-me a les debilitats, no al deixar de ser fort. Vull dir, que a partir del moment en què descobrim els nostres punts febles, o durant el procès d'anar-los descobrint, és quan canviem l'opinió sobre la resta del món perquè podem arribar a ser més assertius.

    Mmm... potser no m'explico bé; en el moment que ho he escrit tenia molt clar que volia dir, però, eh!

    ResponElimina