Pausa publicitària: Poesia

Tríptic per a una quimera

1

Camises de dormir de setí. I una rosa.

I quines coses que ens fan felices! Veus?

Ens pintarem les ungles de les mans i dels peus

amb pètals de gerani. I sentirem la nosa

d'aquell vell cartipàs on calcàvem paraules

-ai, trampes de colors per als infants babaus!

Al fons del mar varen llençar les claus,

allà on feien l'ullet els tresors de les faules.

Au, anem a cercar-les, vestides de pirata!

'Pera, la lluna, on té el seu vaixell de plata?

Qui ens embulla les trenes a les barques dels saules?

Paraules de setí. Amb pell d'amor, paraules...

La nit, que ens xuclaria mar endins i no gosa,

ha esfullat aquest dia amb crepuscle de rosa.

2

Ralet, ralet... Paraules petitones.

Zapz? La Maiameixé t'eztima finz al cel!

Besar-te els ulls és fer volar un estel

en un bosc sense llops ni destrals. Te n'adones?

Cuca de fanalet, al ràfec de l'orella

hi he arribat amb l'amor humit de serení.

Penyora d'aquest joc, duré, demà al matí,

braçalets de petons a cada manuquella.

Cerquem tresors menuts, amagats endebades.

I què, si ens hi perdíem per set anys terararnys!

Per obrir la magrana tancada sense panys

ens hem calçat als dits els peücs de les fades.

I hem alçat, a l'esqueix de l'hora violeta,

una festa d'olors amb la trena desfeta.

3

Avui la pluja no duu espintes. Vine.

Té, serva'm a les mans aquest cor, com si fos

un molinet de vent desbocat, de colors.

Corrents, baixa les graus on l'amor s'endevina!

Para-li cabaneta al racó dels follets

i atansa flors i fulles d'olor a la fogaina.

I jo, amb perfum de fades de voliaina

et sembraré els cabells de missatges secrets.

Deixem, al circ desert, xarxes de teranyina

i la sang que ha brollat del nostre nom ferit.

Avui la pluja no duu espines: vine!

Que hi ha un cel de setí al fort de la tempesta

i, a tocar de la llinda d'un paisatge proscrit,

castells de foc oberts a mar, torres de festa.

Sense llops ni destrals,
Maria-Mercè Marçal