Vull que quan et llevis cada matí respiris fort tres vegades i t’omplis els pulmons de l’olor de primavera que s’amaga a qualsevol racó fins i tot quan és hivern. Vull que quan obris els ulls vegis el blanc i el negre, però també tots els colors intermedis, i que t’adonis que no tot és tan radicalment diferent com sembla a primera vista. Vull que facis el camí cap a on sigui acariciant tot el que trobis al teu pas, que t’acostumis a entendre que a sota de la rugositat d’una escorça s’hi entén el cor suau i fràgil de l’arbre viu. Vull que tastis tots els sabors, que res t’amargui tant que no siguis capaç de tastar-ho mai més. Vull que escoltis, però prefereixo que sentis. Vull que arrenquis a córrer i notis el vent a la cara; vull que, quan d’aquí a uns anys ja no puguis fer-ho, intentis no oblidar aquesta sensació de llibertat. Vull que conservis tots els records, perquè diguin el que diguin no només s’han de guardar les bones estones: és important saber qui som per saber on anem, i és important saber què no ens agrada per saber què preferim. Vull que somriguis com a mínim cent vegades al dia, i que cada nou somriure sigui més gran que l’anterior.
Però per sobre de tot, vull que tu vulguis fer tot el que et demano. Vull que tinguis sempre reserves d’alegria i força, vull que caiguis poc i que t’aixequis molt, vull que t’il·lusionis sempre com la petita nena gran que seràs sempre per mi. Vull que visquis i que mai res t’impedeixi ser qui ets, o qui vols ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada