Si de debò hagués d'escriure el que penso deixaria de pensar en el que no vull escriure, i llavors escriuria coses que seria millor que mai haguessin estat escrites, perquè quan la gent llegeix espera que el qui ho ha escrit digui exactament el que ell vol saber. Però si jo escrivís les coses que penso, segurament no serien el tipus de cosa que una persona vol saber. Jo escriuria desitjos, passions, odis, somnis i paraules inventades. I això, o no interessa o ofèn. Ho escric?
De tota manera, si no puc escriure el que penso perquè no és el que es pensen que escric perquè ho penso (és a dir, si escric coses que no penso penso bé, però si no, millor que no escrigui), perquè escric que un lloc que la gent que ho llegirà no voldrà que ho pensi? Podria escriure-ho en llibreta, però llavors la gent no ho sabria. Encara que de fet potser seria millor que no ho sabessin i que jo em quedés sense saber les opinions. Opinions que, d'altra banda, segurament tampoc voldria escoltar perquè contradiurien el que jo penso i, encara que penso que és important saber què pensa tothom, hi ha coses que (repeteixo) és millor continuar sense saber.
O sigui que bé, sí, em penso que escric.
Conclusió: les coses que escric aquí, no les penso; les que penso, no les escric. Escric?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada