A vegades m'agradaria saber estimar. Estimar de debò, vull dir. Estimar com estima la gent a les pel·lícules, però sense drames; estimar com estima la gent normal, potser. Però només a vegades. És una mica com aquell "A vegades" dels Amics de les Arts. Jo et faria una cançó d'amor però qualsevol cosa que et digués no seria original, ja ho haurien dit els Beatles en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.
I a vegades t'estimo però no m'agrada,
i a vegades penso si mai no la cagues.
Però això últim, només de tant en tant.
Prou de confessions per avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada