Si de debò fos sincera, en els meus múltiples "sobre mi" no hi posaria fragments de llibres ni frases críptiques que remarquen les meves vessants literàries i budistes. Si de debò fos sincera, en els meus múltiples "sobre mi" hi hauria escrit més o menys això.
La Marina s'enfada molt, però poc, o poc, però molt. Té mal caràcter, però i què? La Marina estima molt, però poc, o poc, però molt. Té moltes pors, però algú ho nota? La Marina té pànic als contractes i als compromisos. I als paràsits (entenent com a paràsit qualsevol ésser viu que, tenint capacitat per pensar, no ho fa). La Marina és totalment sincera quan diu que li encanten les mentides. Parla molt, però sempre es queda amb ganes de dir alguna cosa més; parla massa! La Marina dorm poc i, com que no sap de números, la proporció de somnis s'excedeix sempre. Possiblement té els somnis més surrealistes i coloristes del món, que mai explicarà del tot a ningú. La Marina voldria ser un personatge de novel·la, però mai sap si seria la bona o la dolenta. Quan era petita volia que li regalessin una espasa, però mai la va demanar i es va quedar sense. La Marina creu que el motor del món no és l'amor, sinó la llibertat. També creu que en realitat ningú fa mai cas de totes les mentides escampades per tots els "sobre mi" del món i per això mai escriurà un munt de veritats que voldria explicar si no fos perquè sap que ningú se les creuria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada