Tu canvies cada dia i això, encara que sembli el contrari, és un signe de decadència. Enyoradissa al matí, aventurera a la nit. Representes els papers que qualsevol mite de cinema. Passes de la felicitat a la tristesa, de l'elegia a l'exaltació, com si res. Ets vella i criatura alhora, mai una dona adulta. Ets flonja com la mel i esquerpa com una guineu.
Ramona, adéu
Montserrat Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada