Al submarinista li podrien haver caigut perfectament els ulls de tant com els obria per la sorpresa. Allà baix, tot era màgic. L'aigua era terriblement freda i, enmig d'aquella gelor, milers de peixos de colors nedaven gràcils. L'envoltaven per tots cantons, el miraven amb sorpresa, fugien corrents i tornaven; semblava que es riguessin d'ell. Les algues i els coralls ballaven en les onades. I els colors. El blau passava a ser verd i el verd groc i el groc taronja i el taronja vermell i el vermell marró roca que s'enfilava i es tornava del blanc encegador de la llum que, quan marxava, tornava a donar pas al blau dòcil del cel. Eren els colors que un pintor boig tindria a la seva paleta. El submarinista només desitjava embolicar-se d'algues com en una butaca i deixar que totes les bèsties tropicals el convertissin. En el que fos. Perquè, enmig de tota aquella fantasia, encara li semblava més absurd que a la terra enfonsar-se per buscar una mica d'or perdut de feia segles enmig de la bellesa d'aquella postal marina...
no li podien caure els ulls pq devia portar ulleres no??
ResponEliminai si no en portava, no li podien caure els ulls per la pressió de l'aigua!
i a més, no li podien caure els ulls, pq si li cauen els ulls no veu tot el que hi ha i se t'acaba el conte!!
(sort que no li van caure els ulls, pobre!)
a més, quan dius que li podrien haver caigut PERFECTAMENT els ulls, a què et refereixes?
ResponEliminaque li cauen els dos alhora, completament sincronitzats? que quan li cauen fan uns moviments gràcils i dignes d'admirar? que surten disparats amb un plop! i cauen en un moviment perfecte acompanyats d'un festival de llums i colors?
...o a què exactament?
a més, tenint en compte que està sota l'aigua, probablement els ulls pujarien cap a la superfície no??
ResponEliminasi una cosa et cau cap amunt tb es considera que ha caigut? o és un altre verb? jo crec que un alter verb seria més convenient... però clar, jo no en sé d'aquestes coses!!
reflexionem-hi, siusplau... reflexionem-hi...
i fins aquí la meva intervenció. gràcies.
ResponEliminaSona "Now we are free", BSO de Gladiator. La càmera fa un travelling des dels peus d'ànec del submarinista fins als ulls (tapats convenientment amb unes ulleres grosses, de doble vidre i d'un color groc fluorescent que faria mal a la vista si no fos perquè estan brutes), on es centra i fa un primer pla. L'observador precoç ja haurà notat que els ulls han començat a desenganxar-se de les òrbites i que ara cauen de les conques perfectament sincronitzats; porten purpurina com la de les noies de natació sincronitzada i fan un triple tirabuixó. Quan xoquen contra el vidre, minut 2', d'aquest surten rajos d'arc de Sant Martí que fan una mena de pentagrama per on hi passegen cavallets de mar, fins al minut 2'25". El temps restant de la cançó s'omple amb les imatges que ja t'he descrit a dalt, fruit de la lesió produïda per la pèrdua dels ulls i per l'impacte sensitiu dels rajos poderosos de l'arc de Sant Martí. Fosc.
ResponElimina