23 de març del 2011

Capítol vint-i-tres: La fama (La infàmia?)

L'actor de teatre amateur, que de ben petit havia fet de Nen Jesús als Pastorets, no entenia com als seus amics els costava tant entendre que els havia de deixar de veure. Ells no eren ningú! Uns mediocres amb una vida d'un gris pàl·lid, amb activitats tan emocionants com anar a comprar al súper o quedar per fer una copa els caps de setmana; uns mediocres que mai sortirien (com ell) en lletra petita a les pàgines grogues de les publicacions que repartien gratuïtament en sortir de l'estació de tren local i que la gent que es dignava a agafar-les utlitzava per cobrir el fons de la gàbia dels canaris. Com podien ser així? Que no ho veien, que pertanyien a móns diferents? Ell ja era famós!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada