4 de juliol del 2011

Capítol quaranta-tres: Manies

Mossegar-me les ungles. Posar sempre els gots iguals i els coberts aparellats quan paro taula. Mirar pel·lícules a l'ordinador i parar-les cada dos per tres per apuntar fragments. Subratllar les frases importants dels llibres; rellegir els llibres i subratllar frases noves; tornar-los a llegir i esborrar el subratllat de les frases que no diuen exactament el que necessito que em diguin. Fer moltes voltes amb el llapis damunt del paper abans de fer una rodona. Imaginar un espai blanc que es va omplint d'espirals i taques de pintura quan escolto la banda sonora d'Amélie. Quan fa calor, recollir-me el cabell de qualsevol manera, deixar-me'l anar al cap de cinc minuts, i tornar-hi. Donar una volta sencera dins del llit abans de trobar la posició perfecta per adormir-me. Imaginar-me escenes de la meva vida (noves o no) fins aconseguir el diàleg perfecte; després, oblidar-les. Esgarrapar-me quan estic nerviosa. Recollir i netejar qualsevol cosa quan estic enfadada (per canalitzar les energies, clar). Estirar molt molt molt molt els dits abans de començar a fer fotos. Quan em fan fotos posar una cara que no és la meva (diuen). Guardar tots els paperets que trobo i tenen una mica a veure amb coses que em van passant i penjar-los al suro, a sota de les ulleres liles i les ulleres 3D (els que es poden veure), o a l'últim calaix de l'armari en una capseta petita (els que no es poden veure). Trencar escuradents per sentir el "crec" fluixet que fan. Anar tard (en qualsevol aspecte) (que no vol dir no arribar-hi). Quan em sembla que una cançó explica molt bé com em sento, escoltar-la una vegada i una altra i una altra i una altra i una altra i una altra i una altra... Pensar que no deixaré que el gos dormi mai més a l'habitació, sentir-lo rascar a la porta, i aixecar-me a obrir. Mirar pel·lícules de por quan estic sola a casa. Cuinar amb mooooooolta calma, i embrutar coses que abans d'entrar jo a la cuina ni tan sols existien. Posar sal al menjar només perquè és divertit el fet de posar sal. Quan estic en grup i no entenc del que parlen, aïllar-me al meu món sense remei i tornar al cap de molta estona. Despertar-me d'hora i passar hores al llit només pensant. Intentar deixar la ment en blanc i que inevitablement se m'aparegui un ós polar. Agafar els barrets de l'altra gent quan estic de festa. Tenir rampells de comprar llibres i tornar a casa semblant una biblioteca; agafar llibres de la biblioteca i no tornar-los fins al cap de mooolts anys; perdre els llibres que hauria d'haver tornat fa anys a la biblioteca. Llevar-me cada dilluns pensant que seré bona persona. Repetir infinitament frases que m'han dit per autotorturar-me. Entrar al mar i no sortir-ne. Demanar cafè amb llet natural i dos sucres, siusplau. Deixar que els gelats es des-refredin una mica abans de menjar-me'ls. Quan treballava al bar i m'avorria, menjar glaçons petitons. Obrir un document Word per escriure alguna cosa important que m'ha passat a l'estil d'un diari personal, llegir-ho, desconfiar de la contrasenya de l'ordinador i esborrar-ho. Dibuixar sempre el mateix nen que ven diaris quan em donen un paper blanc, i després ja veurem. Fer-me amb el dit índex de la mà dreta un símbol d'infinit sobre el canell de l'esquerra quan estic nerviosa. Reiniciar les pàgines sense parar. Fer alguna cosa sabent que a qui li faig se la mereix i, tot i així, o tot i això, saber-me greu. Llegir moltes vegades les converses importants (que són poques) tingudes per xat; odiar el xat; utilitzar paraules tan àmplies com odiar tot i saber que no és odi, però bé; acabar frases amb expressions com "però bé"; adonar-me de la manera com escric i no poder canviar-la; agafar l'estil d'escriptura de l'últim llibre que m'he llegit i explotar-lo fins a l'extrem. Els punts i comes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada