Diuen que a vegades hi ha nits (i dic nits, no dies) que passen tantes, tantíssimes coses que quan tornes a casa l'endemà al matí, amb el sol que escalfa i brilla just per començar a fer-te venir el mal de cap que no t'havia arribat encara, t'adones que dintre del teu cap els pensament ja van en passat, i que el que en realitat ha passat fa tan sols poques hores sembla que sigui molt molt molt llunyà (com els països dels reis bons de tots els contes, si t'ho pares a pensar una mica). Però això ho diuen, clar, jo no ho sé, que no m'ha passat mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada