Capítol cinquanta-sis: L'home que tenia geranis al balcó

L'home que era feliç perquè tenia geranis al balcó caminava pensant que com que era dilluns tocava posar adob i regar els de color rosa, que havia comprat més tard que els altres perquè li semblava que el rosa era poc masculí fins que algú (potser aquella noia tan bonica que l'havia rebutjat al cafè de la plaça?) li va fer veure que tenir el balcó ple de flors tampoc feia molt d'home, és a dir que podia estar tranquil sense basar la seva masculinitat només en un color, i que, per tant, seguin el rigorós calendari que combinava les fases lunars, les dites pageses i les frases escoltades al mercat mentre feia veure que s'interessava en comprar un bonsai per la seva mare, tocava regar en dies diferents dels altres geranis (blancs, grocs, vermells i morats). Li hauria agradat que la noia del cafè de la plaça li hagués cuidat les plantes la setmana vinent, quan ell estaria de vacances al Brasil, on amb l'excusa d'un viatge de feina pensava visitar algun comerç local per comprar llavors exòtiques. Hi hauria geranis, al Brasil? I si n'hi havia, de quin color devien ser? En realitat hauria preferit que l'hagués acompanyat, la noia del cafè de la plaça, però li havia dit que no. Un no rotund, que havia esclatat d'aquells llavis de maduixa com esclataven els geranis roses cada primavera. Per tant havia acceptat que finalment l'acompanyés aquella veïna seva a la que no suportava, que el dia que havia sabut que a l'home li agradaven les flors havia agafat una margarida i se l'havia passada pel coll, mirant-lo amb els ulls brillants, lànguids, gairebé odiosos. A l'home no li agradaven les margarides: eren mentideres! La gent no s'adonava que una flor no pot saber si algú t'estima o no t'estima? Va obrir molt els ulls: potser aquella noia, la del cafè de la plaça, li havia dit que no perquè creia en una margarida equivocada. És clar! I va començar a córrer i a córrer, fins arribar al seu bloc de pisos, pujar les escales de dos en dos fins arribar al seu apartament, obrir la porta amb mans tremoloses, derrapar fins al balcó, sortir i fer estavellar totes les torretes de geranis contra l'asfalt, tot i ser dilluns, tot i tenir l'adob preparat des del matí, tot i que el color rosa ja li començava a agradar. A la merda els geranis! Demà compraria margarides, i les cuidaria fins que en nasqués una que només sabés dir que sí.