28 de setembre del 2011

Capítol cinquanta-vuit: Adéu al Max!

Com se li diu a una persona que has estimat que ja no l'estimes? La Neus s'ho pregunta cada nit mentre mira com el Max dorm. És dolcíssim quan dorm; de fet, és dolcíssim sempre: quan es desperta, quan toca la guitarra, quan fa la compra i fins i tot quan té mal de panxa. La Neus ha rigut totes les seves alegries, ha plorat totes les seves penes i ha patit tota la seva ràbia; el Max ha fet per ella tot això i potser una mica més. L'ha estimat molt, al Max. És amb diferència l'home que més ha estimat de tots (que no han sigut pocs). Però ara ja no l'estima, i no sap com dir-li, no sap com deixar tota aquesta dolçor quotidiana. Hi ha estat pensant durant molts dies i creu que ha trobat la solució, perquè la Neus, durant aquests dies de pensar tant, ha canviat: alguna cosa a l'alçada del pit se li a tornat de plom i ha anat embrutant-la tota per dintre, com un pot de fum. Avui abans d'anar a dormir ha amagat el ganivet de tallar ceba a la tauleta de nit. Demà, abans que el Max es desperti, li farà un petó als llavis, li clavarà el ganivet al cor i tornarà a adormir-se. Així qui l'haurà deixat haurà sigut ell.

1 comentari: