Observacions (Variadíssimes)

Observació número u

Avui sembla que tot estigui escrit ordenadament. Bé, no ho sembla, ho està, però tinc una organització relativa que només conec jo i que em permet fer molts grups i subgrups d'informació. Número u, número dos, i així anar fent. És simple. Les coses són tan simples que ens les volen complicar, o alguna cosa així (és la frase d'una cançó que no recordo).

Observació número dos (De vital importància!)

Fa temps em vaig comprar un llibre perquè tenia la portada maca i les pàgines dobles. Ja les faig, aquestes coses. Resulta que és un llibre realment bo; un llibre que a la primera pàgina ja et pregunta una cosa tan bèstia com si es poden perdre les ganes de viure ha de ser bo per força. L'estic devorant. A part de les ganes de viure, parla de la mort i de l'amor. "És trist", he pensat. I després m'he adonat que la majoria de coses que diu jo també les pensava; algunes fins i tot encara les penso. Coses de l'amor, bàsicament. De les relacions de parella, de l'enamorament, de l'atracció i del sexe. És trist i és fred, i és dur, i és com si la que l'ha escrit estigués feta de pedra. Però alhora és molt tendre, com d'abraçar tot el que diu i afadfnakdsjfnaknyam!, endur-te'l a l'altra punta del món. La qüestió, però, és que noto que tot el que pensava sobre això fa mig any ara és totalment diferent i...

Observació dins de l'observació número dos (De gran urgència!)

AGGGH! Mig any! Quin munt de coses que han passat en només sis mesos!

Continuació de l'observació número dos (De vital importància!)

... i que he canviat molt d'idea respecte moltes coses que ja tenia plantejades com a veritat absoluta.

Excusa a arrel de l'observació dins de l'observació número dos (De gran urgència!)

Merda, ho sento, m'ha descol·locat del tot i ja no sé què anava a dir. He perdut el meu ordre desordenat!

Observació número tres

També m'he adonat que he acomplert el propòsit número cinc que em vaig fer el dia del meu aniversari.

Observació número quatre (LETAL)

Ara mateix a la meva vida hi ha (que sàpiga de moment, i que potser seria millor no saber) dues persones que són molt tendres, com d'abraçar tot el que diuen i afadfnakdsjfnaknyam!, endur-te-les a l'altra punta del món. Però per separat, clar. Quin problema. Aquest sí que és un problema de debò...