Pausa publicitària: Poesia

Símbol de la consciència són les mans.
En firma de mort i sentència,
amb idees absolutes,
en matar i robar disfrutes,
per la pública opinió
ni que et rentis amb sabó
tindràs sempre les mans brutes.


Amb la mà senyes et fa
la nineta que t'adora;
si per cas algú plora,
els ulls es tapa amb les mans,
perquè del cor els diamants
en sortir no caiguin fora.


El nom de mà, si és repetit,
és el nom més dolç que hi ha,
diga mama o bé mamà
significa el nom de mare,
i amb les mans, sent nin encara,
l'home aprèn de caminar.


Hi ha mans, manetes, manarres,
grapes, manasses, manones,
que són aquelles tan mones
que més d'un cop t'hi encaparres,
amb les mans toques i amares,
fas, evites, reps agravis,
les mans tornen als rucs savis,
i els aimants, plens d'il·lusions,
tiren amb les mans petons
que no poden fer amb els llavis.


Amb les mans l'home es defensa,
tant si en sap com si no en sap,
i amb les mans s'aguanta el cap
si difícil cosa pensa,
amb les mans foradades;
porta amb les mans lligades a lo pres en sa presó
i el qui demana perdò
sempre ho fa amb les mans plegades.


Obrir i cloure la mà
significa dir :"adéu",
"et despedeix el cor meu",
"no tardis pas a tornar".


Una mà ben feta i blanca
al més terc deixa submís,
fa al que és desditxat feliç
calma tot crudel dolor,
i obre amb clau de l'amor
les portes del paradís.


Les coses més importants
a les mans de l'home confia,
o si no, mai es diria:
"Ho deixo a les vostres mans".


Com a prova de respecte
és costum besar la mà,
i la mà ningú et derà
si per cas ets mal subjecte,
d'amistat el dolç afecte
es mostra la mà estrenyent,
t'allarga la mà, planyent,
el pobre menestrós
i fins te les llepa el gos
per dir-te que està content.


I en fi, lector, deixaré
les mans, puix està provat
la justa necessitat
que tothom de les mans té.
Donant fi a les mans, diré:
que amb les mans es discuteix,
que amb les mans es beneeix,
que amb les mans fem coses grans,
i que sols picant de mans
a l'artista s'aplaudeix.

Les mans,

Josep Mª Codolosa