Passa que de vegades tens les coses tan tan tan tan tan extremadament clares que passen a ser transparents i és com si no existissin, com si mai no les haguessis pensat i com si tot el temps malgastat en maldecaps no hagués servit absolutament de res. I passa que de vegades això és el millor que et pot passar i que has d'acabar donant les gràcies (a qui sigui). És a dir que gràcies, clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada