Capítol cinquanta-u: Podria escriure un conte dolç

Jo podria escriure un conte dolç, com de gelat de maduixa, que no sé per què però sempre m'ha semblat més flonjo, més tendre, com de núvol, encara que no m'agraden els gelats de maduixa, encara que sí que m'agradi la maduixa, encara que quan hi penso no em sembla pas una fruita innocent, de conte dolç. Podria escriure'l i parlar de coses boniques, i explicar la història plàcida d'aquella parella ara ja vella, que es va conèixer durant la guerra i que a part de sobreviure va viure, així, sense prefixos, només amb l'arrel, endinsant-la en un bocí de terra que ha permès que s'expandissin fins a formar un arbre amb mil ramificacions, que ara que sap que s'acosta l'hivern de la seva vida només espera que el decorin amb llumets de Nadal per fer que el final sigui encara més brillant. O parlar d'aquells amics que de nens es trobaven per llançar pedres als arbres i fer caure les ametlles, que de joves es trobaven per beure cervesa d'amagat i que ara, ja més grans, grans del tot, potser amb fills, qui sap, es troben per ofegar el present en copes d'un vi de color vermell ben viu. Podria escriure un conte dolç amb un final preciós, perquè sí, els finals feliços existeixen, que no heu de creure mai a qui us digui que no perquè si és feliç no és un final, desconfieu-ne, tot comença i tot s'acaba perquè la vida va a cicles, i tot marxa i tot torna, i tot això, així. Veieu quant optimisme, quanta veritat? Tot això és cert. I no és trist, només és. Com si no n'hi hagués prou amb ser! Podria escriure un conte dolç que tothom voldria creure i que ben pocs creurien, que depenent de la filosofia de vida de qui el llegís arribaria a enfonsar i que a mi no m'aportaria absolutament res, perquè sóc una egoista i les coses boniques que em passen (que són moltes) me les quedo totes per mi, sense repartir-les, que són el meu petit plaer ocult i no us el penso regalar. Així que podria escriure'l, però no l'escric. I les històries tristes sempre són més fàcils d'explicar, potser perquè les emocions que se senten durant una història bonica són indescriptibles.