La perdiu femella vivia en un país molt molt llunyà dins d'una torre altíssima que només tenia una finestra, on els seus pares perdius (que eren els reis d'aquell país perdut als mapes) l'havien tancada per protegir-la d'un drac ferotge que havia arribat a la ciutat i que cada dia es menjava, com a mínim, un vilatà. Però hi va haver un dia en què la perdiu mare va morir i va deixar com a herència a la seva filla perdiu un parell de bótes que feien que qui les portava anés més ràpid. Aquestes bótes no havien sortit mai a la llum ja que la mare perdiu les tenia amagades dins d'una llàntia màgica governada per un geni, però tan bon punt la filla perdiu les va rebre la notícia de les sabates prodigioses va escampar-se per tot el regne. Tant, que al final una perdiu femella malvada, amb dues filles perdius lletges com pecats, va aparèixer a palau disposada a robar-les. En veure que el pare perdiu era un home savi que no es deixaria enganyar, però, va aprofitar el seu desconsol per fer-se passar per una perdiu amiga, que més endavant va passar a ser una perdiu amant, per arribar a ser encara una mica més endavant una perdiu esposa. Durant tot aquest temps, la perdiu femella de l'inici del conte havia amagat les bótes sota els seus cent matalassos, ja que era una perdiu princesa vertadera i tenint menys gruix de matalàs la sivella de les bótes se li clavava a les costelles i no la deixava dormir bé. Un cop es va celebrar la boda del seu pare perdiu i de la seva nova esposa perdiu malvada, però, no va tenir més remei que buscar alguna excusa millor per no entregar-li les sabates, així que va contractar un sastre perdiu i junts van simular que creaven unes bótes encara millors que les que ja existien, amb la particularitat que aquestes eren transparents i només podien veure-les les persones intel·ligents. Quan la nova reina malvada perdiu va sortir a passejar-les tota la concurrència se'n va riure, i així va ser com va descobrir la farsa i va voler castigar la seva fillastra perdiu cosint en una filosa; com que la fillastra perdiu no sabia cosir es va punxar i, per culpa d'un encanteri, es va quedar profundament adormida. Afortunadament un cavaller perdiu passava per allà perquè tornava de matar el drac ferotge i fer una plantació de roses vermelles que enamorava, i gràcies a la seva saviesa-bellesa-valentia-etc. va descobrir que la manera de despertar-la era fent-li un petó. Així doncs, el cavaller perdiu li va fer i la perdiu femella va obrir els ulls, es va incorporar i va veure que estava profundament enamorada d'aquell cavaller perdiu virtuós. El pare perdiu va fer fora a la seva esposa perdiu malvada i a les seves filles perdius i ell mateix va oficiar la cerimònia de matrimoni entre la seva pròpia filla perdiu i el cavaller perdiu. Quan aquell mateix dia la parella de perdius es dirigia cap a la seva nova casa de llaminadures per passar la primera nit de noces i poder consumar tot el seu amor inesperat PAM!, el caçador que estava a les ordres de la família de la Blancaneus els va matar per servir-los aquella mateixa nit a palau i aconseguir, així, que la parella d'humans fossin feliços. Fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada